EL DIA DE LA BARBOTA és el nom del grup de Roger Gascon, que per allunyar-se del títol de cantautor decideix utilitzar un pseudònim més propi de banda que no pas de músic solitari. En Roger Gascon és un músic inquiet i hiperactiu. Compositor des de ben petit i productor més endavant, toca una gran varietat d’instruments (guitarra, bateria, piano, baix, percussions) i a més… canta.
Va demostrar la seva habilitat com a lletrista i compositor al grup d’indie Dunno, del qual també era cantant i guitarrista, guanyadors de diversos concursos, amb dos àlbums i un EP editats, amb gires per Espanya, Londres i Suïssa. Des de 2009, forma part de Fizz Moon juntament amb Joan S. Luna. Es dediquen a fer remescles de grups com Love of Lesbian, Lori Meyers i Dover.
A l’estiu del 2009 va regravar l’àlbum Abbey Road tocant tots els instruments i interpretant totes les veus del disc original dels Beatles, a part de ser-ne l’enginyer de so i fer-ne les mescles.
Al 2010 ha enregistrat el disc “Això no porta enlloc” amb el seu nou projecte anomenat El Dia de la Barbota, en què també s’encarrega de tot: composició, producció, gravació, mescles, instruments i veus (excepte les col•laboracions d’Òscar Dalmau i Santi Balmes en dos temes).
“AIXÒ NO PORTA ENLLOC”
Música en català, original, fresca i creativa, amb lletres extremadament quotidianes, iròniques i amb un punt d’humor. Un disc per jugar-hi, ple de detalls on res es gratuït. Un disc coherent en tots el sentits, lletres, imatge, banda, llibret, etc….
El disc ja comença amb tota una declaració d’intencions. L’homenatge (o antihomenatge) “Els 80 van fer molt de mal”, ballable i de melodia enganxosa, és un retrat ple d’ironia de la imatge i la música d’aquella dècada.
El disc continua amb temes com “Alcohol-i-flor” (amb la característica veu parlada d’Òscar Dalmau), en què es qüestiona les preguntes, ja universals, que et fan quan arribes de festa en condicions sospitoses, “Emissions de gas metà” i la sorprenent “Les vaques (Hairy Coos Make Ugly P… Más... »

EL DIA DE LA BARBOTA és el nom del grup de Roger Gascon, que per allunyar-se del títol de cantautor decideix utilitzar un pseudònim més propi de banda que no pas de músic solitari. En Roger Gascon és un músic inquiet i hiperactiu. Compositor des de ben petit i productor més endavant, toca una gran varietat d’instruments (guitarra, bateria, piano, baix, percussions) i a més… canta.
Va demostrar la seva habilitat com a lletrista i compositor al grup d’indie Dunno, del qual també era cantant i guitarrista, guanyadors de diversos concursos, amb dos àlbums i un EP editats, amb gires per Espanya, Londres i Suïssa. Des de 2009, forma part de Fizz Moon juntament amb Joan S. Luna. Es dediquen a fer remescles de grups com Love of Lesbian, Lori Meyers i Dover.
A l’estiu del 2009 va regravar l’àlbum Abbey Road tocant tots els instruments i interpretant totes les veus del disc original dels Beatles, a part de ser-ne l’enginyer de so i fer-ne les mescles.
Al 2010 ha enregistrat el disc “Això no porta enlloc” amb el seu nou projecte anomenat El Dia de la Barbota, en què també s’encarrega de tot: composició, producció, gravació, mescles, instruments i veus (excepte les col•laboracions d’Òscar Dalmau i Santi Balmes en dos temes).
“AIXÒ NO PORTA ENLLOC”
Música en català, original, fresca i creativa, amb lletres extremadament quotidianes, iròniques i amb un punt d’humor. Un disc per jugar-hi, ple de detalls on res es gratuït. Un disc coherent en tots el sentits, lletres, imatge, banda, llibret, etc….
El disc ja comença amb tota una declaració d’intencions. L’homenatge (o antihomenatge) “Els 80 van fer molt de mal”, ballable i de melodia enganxosa, és un retrat ple d’ironia de la imatge i la música d’aquella dècada.
El disc continua amb temes com “Alcohol-i-flor” (amb la característica veu parlada d’Òscar Dalmau), en què es qüestiona les preguntes, ja universals, que et fan quan arribes de festa en condicions sospitoses, “Emissions de gas metà” i la sorprenent “Les vaques (Hairy Coos Make Ugly Poos)”, un tema integrament gravat amb la veu, en què una frase cacofònica marca el ritme com si fos una bateria, mentre multituds de melodies i sorollets vocals i bucals van apareixent i desapareixent.
“Vibracions subaquàtiques”, una cançó directa i immediata, amb una lletra surrealista i enginyosa, però en què paradoxalment molta gent s’hi ha vist i s’hi veurà identificada, i amb uns quants barbarismes intencionats per donar col•loquialitat al tema i fer-lo encara més proper (en el llibret en Roger demana disculpes a en Pompeu Fabra), dóna pas a l’únic tema acústic del disc, “Sexi”, amb només guitarres acústiques, veus… i tos.
El sitar, la tabla i els violins marquen la introducció del tema més oriental del disc, “Els consells del boig”, amb la col•laboració de Santi Balmes de Love of Lesbian com a savi lleugerament excèntric.
La curta però intensa “J’ai perdu mon parapluie”, amb un so suau i afrancesat, dóna pas a “La llançaria”, un altre antihomenatge, en aquest cas a la roba interior femenina, en què no es troba a faltar la bateria, tot i ser un tema rítmic, ple de guitarres i baixos.
Després d’un altre tema de lletra quotidiana, però ambientada al 1934, com“Ostres per postres”, arriba “Dilsèxic”, un reprise del tema “Sexi” amb dislèxia i instrumentació inusual (gaites d’assaig, melòdiques tocades d’una manera ben curiosa i poc usual, xiulets fent acords, marimba i percussions casolanes de tot tipus: un joc de claus, ganivets, rascadors de gat, ninotets de goma amb botzina, etc.)
El disc acaba amb el tema que dóna nom al projecte: “El dia de la barbota”, una enginyosa cançó bucle, en homenatge a “El dia de la marmota”, sobre els problemes d’anar atrafegat i no tenir temps ni tan sols per afaitar-se.