"El Cant Espiritual d'Ausiàs March estava inèdit musicalment"
Sábado, 23 de Diciembre de 2017
Cantant, compositor, arranjador i productor, Carles Dénia (Gandia, 1971) s’endinsa en l’univers d’un altre gandià, l’il·lustre Ausiàs March, posant música i dansa al Cant Espiritual. L’estrena tindrà lloc a les 20 hores d’aquest divendres al Teatre Serrano.
Levante. 14 de desembre de 2017.
Què veuran els espectadors aquest divendres al Teatre Serrano?
Doncs veuran un espectacle de música i dansa sobre el Cant Espiritual d’Ausiàs March, amb huit persones sobre l’escenari. És un espectacle diferent dels que realitzat fins ara, amb una posada en escena molt bonica que ha dissenyat l’escenògraf Ximo Rojo.
Per què posar música al Cant Espiritual?
Contínuament faig una recerca de poesia per a musicar, i vaig arribar al Cant Espiritual, tot i que a March ja fa molt de temps que el coneixia. Quasi tot de March ha estat musicat, i hi ha peces que ja formen part de la nostra història musical. Però el Cant Espiritual, l’obra cabdal del poeta, estava inèdita musicalment, així que em vaig trobar amb tot un paisatge per explorar. I ha estat un repte difícil, perquè és un poema molt complex, tant formalment com pel seu significat. És molt dens, March es despulla per mostrar, insòlitament per a l’època, el segle XV, totes les seues febleses i la lluita feroç entre l’amor i la por.
I quin estil musical predomina en este nou treball? Jazz, flamenc, música mediterrània?
No m’agrada parlar d’estils, és una visió de la música, la meua pròpia, construïda amb elements molt diversos que al cap i a la fi han confluït en la meua carrera. No és una bona idea això, de classificar la música, encara que entenc que per a l’estudi i divulgació s’haja d’etiquetar de vegades.
Qui l’acompanya en esta aventura que comença divendres?
Amics que a més són excel·lents músics. La tria l’he feta amb molta cura, pensant sempre en què poden aportar al projecte, de forma que tot encaixe com un trencaclosques. Estan els percussionistes David Domínguez i Aleix Tobias, director i fundador del grup Coetus, amb què també actue pel món com a veu solista; està el guitarrista Pau Figueres; Albert Sanz als teclats; Andrés Belmonte a les flautes, i Ismael Alcina al baix. Tots són uns intèrprets magnífics que aporten molta qualitat i que sempre són una gran font d’inspiració. I per a l’estrena a Gandia també vindrà com a artista convidat Tòbal Rentero, un dels millors intèrprets de llaüt que hi ha.
I també compta amb un ballarí.
Sí, Daniel Navarro, un jove bailaor cordovés que complementa l’espectacle i que es posa en la pell d’Ausiàs March. A més de flamenc, té un gran capacitat i flexibilitat per introduir-se en altres territoris, en altres contextos de la dansa.
El disc ja està al carrer?
Hi ha hagut una miqueta de retard, perquè he estat tres mesos de gira per Holanda, fent vora 50 actuacions d’una re visitació moderna de l’òpera Carme de Bizet. I fer les mescles del disc des d’allà, “via satèl·lit” com dic jo, ha estat molt complicat. Estava previst que el disc isquera ara, a principis de desembre, però es retardarà un parell de setmanes o tres. Vull destacar que per al disc he comptat també amb altres col·laboracions fantàstiques, com Robert Archer, considerat com el més gran expert mundial en l’obra de March, o les fotografies de Dani Àlvarez i el disseny de Tesa Crespo.
Suposa este espectacle un abans i després en la seua carrera?
Jo crec que és més una continuació, una mena de resum del que he fet fins ara, una suma de diverses vessants que abasten la meua concepció de la música.
I després de l’estrena a Gandia, on viatjarà el Cant Espiritual?
Tenim concertada ja una mini gira de presentació, necessària per a posar en marxa el projecte, perquè comence a rodar i poder millorar tot allò que siga necessari sobre l’escenari. Tots estos espectacles són com éssers vius, van creixent com passa el temps. Els concerts més pròxims, per exemple, els farem a Xàtiva en febrer i València en març. El fet d’estrenar a Gandia suposa per a mi una gran satisfacció, perquè a més de la meua ciutat és la ciutat d’Ausiàs March també. En el text introductori del disc comente que els meus paisatges són també els de March.
