Musikaze.com

» Músicos Profesionales » carles denia » Noticia

Regístrate aquí

subir a: Noticias

Les epifanies de Carles Dénia

Domingo, 19 de Febrero de 2012

Josep Vicent Frechina
Quan Carles Dénia publicà Tan alta com va la lluna (Comboi Records, 2008),no només feia bons els pronòstics que li auguraven una ascensió fulgurant al capdamunt de l’escalafó musical valencià, sinó que, atés el talent que hi arribava a exhibir, obria de bat a bat unes enormes expectatives de futur.
Aquest futur, però, ha arribat abans del que estava previst amb una obra d’unes dimensions artístiques que només el pas dels anys situarà en la seua vertadera altura i que, examinades en temps real, conviden a una barreja de perplexitat i commoció.
El paradís de les paraules ens proposa una lectura insòlita de la poesia medieval andalusina en les seues adaptacions catalanes de Josep Piera. I diem insòlita perquè Dénia —amb la complicitat d’un grapat de músics tan talentosos i desacomplexats com el seu mentor— defuig metòdicament qualsevol dels procediments habituals de musicació de poesia: ni du els versos al seu terreny confiat en la proverbial capacitat d’adaptació del llenguatge poètic, ni busca la musicalitat oculta en els textos, ni els sotmet a un tractament historicista o orientalitzant que, en funció de la major o menor habilitat de l’artífex, podria acabar redundant en un producte tan autèntic com un
mercat medieval. No: Dénia abstrau els poemes d’Ibn Khafaja, Ar-Russafí o Ibn Lubbun de qualsevol referència espacial o temporal i, a partir dels recursos expressius que millor coneix —el cant tradicional valencià, el jazz i el flamenc—, se n’apropia, s’hi transfigura, s’hi dissol tot deixant-se anar amb els únics agafalls d’una creativitat torrencial i una sensibilitat desperta i eriçada. Cada peça esdevé així una petita, íntima, miraculosa epifania: la sobtada aprehensió de l’essència última d’uns versos ebris de sensualitat que s’obrin com unaflor davall l’ardent carícia musical a què els sotmet el cantaor de Gandia. Tot sembla nou i vell alhora: la veu dels poetes andalusins es projecta en el transcurs dels segles carregada d’una torbadora sentimentalitat contemporània a mesura que el disc travessa la seua geografia de paisatges canviants, amb episodis de joia i de dolor, moments d’una profunda emotivitat introspectiva —"Com si fos argent"— o d’una bellesa intensa i amargant —"Deixeu-vos de retraure’m les passions"—. Una bellesa que va deixant-se arrabassar a poc a poc, a mesura que les diverses audicions desentranyen els secrets ocults d’una obra que, com els bons clàssics, de segur que se’n reserva encara uns quants d’indesxifrables.

comentarios
(no se ha recibido ningún comentario)
Para enviar comentarios debes ser usuario de Musikaze y estar registrado.
REGÍSTRATE EN MUSIKAZE
Si ya eres usuario de Musikaze, identifícate aquí debajo.
ID de Usuario:
Contraseña:
NUEVO USUARIO DE MUSIKAZE
Si aún no eres usuario de Musikaze, pincha aquí para registrarte.


Título:
Comentario:

Twitter

Facebook