L’Eli i el Xavi es troben el 2005, entre discos de la vida i mil i un interessos en comú. D’entre totes les aficions els uneix, sobretot, la música, l’amor compartit per les melodies petites i intenses. Com que tots dos toquen en grups, l’Eli és la bateria de Las Dolores i en Xavi que, a més del seu projecte en solitari Coach Station Reunion, també és el guitarra d’Epic Kind i baixista circumstancial de Veracruz, no triguen en començar a fer petites cançons d’amor. Al cap de poc temps la Núria Muntaner, amiga i companya de l’Eli a Las Dolores, els proposa participar en el Minimúsica, festival de música independent adreçat als més petits de cada casa. Així comença Fred i Son, grup de dos en un principi, que porta el nom de la funda nòrdica de la parella, testimoni silenciós i càlid del seu amor.
A principis del present 2009 la parella decideix casar-se. Entre els preparatius de la boda sorgeixen una sèrie de converses sobre grups de la vida i discos magistrals amb en Xesc Cabot, amic de tots dos des de fa temps, actor i cineasta, a més de company absolut de gustos musicals i ex-guitarra d’un grup. Una nit de gresca, després d’un concert de Veracruz, en Xesc fa arribar a en Xavi i l’Eli una lletra escrita de nit i adreçada a un públic més adult, “Diu que no sap què vol”. L’endemà mateix en Xavi converteix la lletra en cançó, composta en calçotets en poc més d’una hora al menjador del pis de la parella. Després d’aquesta lletra en vénen més, i en Xesc acaba convertint-se en baixista de Fred i Son, que es consolida com a triangle de cançons petites de jangle pop, pop intens i ràpid, d’aquell que fa tremolar de joia i provoca calfreds a l’espinada d’amor pur.
Actualment, Fred i Son són finalistes del concurs de maquetes en català Sona 9 amb la maqueta “En Pijama”, i no paren d’escriure cançons, fer concerts i somniar amb l’enregistrament d’un vinil ben gros i formós, entre banys a la platja i paelles perfectes d’arròs.